Gairebé d'una manera casual, he tingut l'oportunitat de veure una pel·lícula sorprenent: Cerezos en flor. Un film alemany marcadament cinema d'autor.
La seva directora, Doris Dörrie, que n'és també la seva guionista, aconsegueix composar una història sobre la soletat, l'aillament, la vellesa, els somins no viscuts... amb un llenguatge elegant i un ritme calmat i sobri on les coses van succeint-se a poc a poc, al ritme en que batega la vida dels seus protagonistes. Melodrama amb regust asiàtic, una pel·lícula feta per a parlar d'ella després de veure-la.
Mai no és tard per acomplir un somni i començar a viure. Trudi vol viatjar al Japó, per veure el Fuji i contemplar els seus cirerers florits. I fer-ho amb el seu marit. Com ella mateixa diu, gairebé no pot imaginar-se veure alguna cosa sense ell. Rudi opina que, al cap i a la fi, el Fuji és solament una muntanya. Estan junts i això és el més important. Tots dos iniciaran un viatge únic i irrepetible.
Algunes crítiques publicades:
"Proyecto de ribetes autobiográficos, quizá irregular y un punto tedioso, pero desde luego muy interesante (...) excelente retrato del matrimonio protagonista y el de sus egoístas hijos". Javier Ocaña: Diario El País
"Es hermosa y tiene el mérito descomunal de desnudar el alma hasta bordear el ridículo, sin caer al abismo. (...) Puntuación: *** (sobre 5)." Federico Marín Bellón: Diario ABC
"Excesivamente alargada, pero sobrada de contenido, belleza visual y riqueza, con sentimientos sólidos y técnicamente impecable". Blog de cine
Gairebé d'una manera casual, he tingut l'oportunitat de veure una pel·lícula sorprenent: Cerezos en flor. Un film alemany marcadament cinema d'autor.