Com una viquipèdia de la música catalana: una gran base de dades, impulsada pel grup Catmèdia, sobre música del país a la xarxa Internet. Aquesta setmana s’ha presentat Viasona, tota la música en català, un lloc web

Des del 6 d’abril del 1914, quan es formà la Mancomunitat de Catalunya, fins a les eleccions del 15 de juny de 1977, el gran genocidi cultural que van suposar les dictadures,

Hom no dubta, hores d’ara, que l’actual estat polític català és tan excepcional que es pot qualificar d’històric i alhora tan decisiu que es pot considerar un punt d’inflexió. En aquest context, la cultura catalana i la llengua

La construcció d’una Europa unida constitueix la finalitat del darrer llibre de Bernat Joan, doctor en filologia i exdiputat al Parlament europeu, titulada Un projecte per a Europa. Configurat a través dels eixos de la superació

Aquest dissabte, 3 de juliol, a les 10.00 hores, a Ferreries, comença l’Acampallengua 2010. Al llarg de tot el cap de setmana, el municipi acollirà nombroses i diverses

Després de veure com no serveix per res recórrer al PP i al Govern espanyol per impedir la normalització del català a les sales de cinema, ara Fedcine, entitat que agrupa les principals distribuïdores nordamericanes, ha decidit jugar

Políticament insòlita i inadmissible. Aquesta ha estat la valoració de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) sobre la mutilació estatutària del Tribunal

El més publicitat, el més exitós, el més concorregut i el més lloat. El festival de música pop i independent de referència de Catalunya, el PopArb, s'ha consolidat

La recent elecció d’Isidor Marí com a president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i la bona tasca que està realitzant Damià Pons al capdavant de la delegació de l’IEC a Palma, garanteixen que l’Acadèmia

El lingüista eivissenc Isidor Marí ha estat escollit avui nou president de la Secció Filològica de l'IEC (Institut d'Estudis Catalans). Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (UB) i director de l’Oficina d’Assessorament

Que la llengua pròpia sigui present a les sales de cinema del país que la utilitza s’entendria com la cosa més normal que pugui existir a qualsevol indret. A Catalunya, però,

“Erra qui pensa que totes les aliances teixides avui entre catalans i valencians al voltant, per exemple, del corredor ferroviari mediterrani en aquesta dècada dels segles XXI