L'Ajuntament d'Elda, juntament amb l'Acadèmia General espanyola de l'Exèrcit de l'Aire de San Javier (Múrcia, Estat espanyol), van organitzar el darrer diumenge 5 de setembre una jura a la bandera espanyola, oberta a la ciutadania. La iniciativa va sorgir de la seva alcaldessa, Adela Pedrosa (PP), que ha assegurat haver encetat aquesta iniciativa arran la petició de nombrosos ciutadans. L'acte va obligar a tallar el trànsit a la població fins a quarts de dues del migdia i va incloure la hissada de la bandera espanyola, i un homenatge "als caiguts per la Nació". Pedrosa va presidir l'acte, en companyia de pràcticament tot el personal del consistori d'Elda. En total diversos centenars de ciutadans van jurar la bandera espanyola, mentre s'escoltaven les notes de fons de la "unitat de música" de l'Acadèmia militar, en companyia d'un esquadró de 250 militars.

Pel PP de Catalunya l'alto el foc que ha declarat aquest cap de setmana la banda armada basca ETA "pot ser un pas per a una candidatura proetarra" a les properes eleccions municipals a Euskal Herria. Així ho ha assegurat la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, que desconfia de l'anunci d'ETA divulgat mitjançant la BBC britànica. La líder popular ha exigit "evitar" que la treva temporal "suposi la legitimació de candidatures 'toves i proetarres'". Per Sánchez-Camacho "L'única treva que esperen els espanyols és la definitiva, i el desmantellament de la banda", i per això espera que el govern i la justícia espanyola continuï "amb les mesures policials, judicials i legislatives corresponents". De fet ha avisat el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per tal que "no caigui en la temptació" de negociar res amb ETA.

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha començat a valorar avui el recurs que el "Defensor del Pueblo" va presentar el novembre de 2006 contra 112 articles de l'Estatut de Catalunya. La sentència, que no s'espera com a mínim fins la setmana que ve, serà la mateixa que la de juliol d'enguany contra el text, basada en el recurs del PP, però en aquesta s'hi afegiran també les valoracions del TC sobre la dotzena de punts que consten en el recurs del Defensor i que no havia recorregut el PP. Aquests nous pronunciaments es referiran a competències exclusives de la Generalitat sobre ramaderia, agricultura, pesca, caça, mercats de valors, cooperatives, habitatge, seguretat social i sistema penitenciari, així com la gestió de dades d'institucions territorials de Catalunya. De fet sobre l'Estatut de Catalunya encara pesen diversos recursos al TC, presentats pels governs territorials del País Valencià i Illes Balears, i també pels de Múrcia, La Rioja i Aragó. Tots ells seran debatuts per l'alt tribunal espanyol .

El monestir de Sant Pere de Rodes va acollir ahir la trobada entre una quarantena de municipis, alcaldes i regidors moralment exclosos de la Constitució espanyola que va servir per acordar un 'Compromís Municipial Sobiranista' per exigir al nou Parlament avançar en l'exercici del dret a l'autodeterminació. En l'obertura de l'acte, l'alcalde del Port de la Selva, Genís Pinart, va remarcar "la gran extensió en forma de taca d'oli" que ha pres la declaració subscrita pel municipi empordanès, amb el suport de tants altres municipis i va reiterar la voluntat que el conjunt de municipis, després de les eleccions al parlament, puguin presentar conjuntament als nous presidents de la Generalitat i Parlament el manifest d'alcaldes i de fer pressió conjunta per tal de caminar cap a l’exercici real de l'autodeterminació, de forma unitària i apartidista.

El primer monument per la independència està pràcticament llest. Durant aquesta setmana, els escultors Jaume Rodri i Pep Solé ultimen la creació de l'escultura que ha de servir per recordar el 13 de setembre de 2009, data en què Arenys de Munt (Maresme) va celebrar la primera consulta popular sobre la independència de Catalunya. I serà precisament en aquest mateix municipi on s'erigirà el monument i s'inaugurarà, coincidint en el primer Aplec per la Independència que tindrà lloc diumenge. Una pedra de granit ull de serp i quatre bigues de ferro recargolades és, a grans trets, tal com serà el monument. La pedra fa unes deu tones, té forma d''A' i, al cos de la pedra, hi ha gravats elements que recorden les urnes de la consulta així com alguns forats que penetren el granit, en record als que van voler "dinamitar" la consulta.

El Parlament Europeu finalment no retirarà l'exemplar de la Constitució Espanyola de 1978 amb simbologia franquista que resta exposat en una vitrina de l'hemicicle. Enlloc d'això, els responsables de l'Eurocambra han decidit girar la pàgina per la qual estava obert l'exemplar, de manera que ja no s'hi poden veure l'àliga, el jou i les fletxes, i el lema franquista "Una, grande y libre"; ara s'hi pot llegir l'article que parla sobre la "indissoluble unitat de la Nació espanyola". Ho han fet perquè el Parlament espanyol ha incomplert la seva promesa d'enviar a Brussel·les un exemplar "actualitzat" de la Carta Magna espanyola, amb els símbols oficials actuals. La polèmica va encetar-se el mes de gener d'enguany, quan es va fer públic que s'exhibia un exemplar de la Constitució espanyola amb simbologia franquista. Aleshores eurodiputats catalans i d'altres nacionalitats, i també altres representants, van exigir la retirada d'aquest exemplar, i poc després el president del Congrés, José Bono, es comprometia a enviar-ne un d'actualitzat.

Segons un nou sondeig publicat per La Vanguardia aquest cap de setmana CiU continua al capdavant de la intenció de vot per a les properes eleccions al Parlament, i el tripartit no sumaria en cas que aquestes es fessin avui. Com a novetat respecte anteriors sondejos realitzats per l'Institut Noxa per aquest mitjà, les dades registren un petit augment dels partits petits en detriment del creixement que experimentaria CiU, que seria considerable però no tant accentuat com en anteriors enquestes. Segons les dades que es desprenen del sondeig, CiU obtindria entre 60-61 escons (ara en té 48) i el 38,9% dels vots, seguida del PSC amb 30-31 diputats (ara en té 37) i el 21% dels sufragis. Mentre que CiU estaria en el millor dels casos a només 7 escons de la majoria absoluta, el PSC recularia fins a treure els seus pitjors resultats de la història. D'altra banda ERC seria de nou, i pels pèls, la tercera força política a Catalunya amb una projecció de 15-16 escons, i per tant baixaria dels 21 actuals, però no seria una baixada tant accentuada com la que han pronosticat altres sondejos, que fins i tot l'han situada a 11-12 diputats. El PP experimentaria, com d'altra banda pronostiquen tota la resta d'enquestes, una forta resistència però en aquest cas aconseguiria fins i tot millorar passant de 14 a 15 diputats (11,2% dels vots). ICV-EUiA repetiria resultats i revalidaria els seus 12 escons, mentre que altres opcions com Ciutadans o Reagrupament tindrien una projecció d'entre 0 i 3 escons.

ETA ha anunciat un alto al foc a la seva lluita armada. Ho ha fet mitjançant un vídeo difós per la BBC i el diari Gara, on l'organització basca ha assegurat que la decisió ja es va prendre "fa mesos" perquè ara "és temps d'assumir responsabilitats i donar passos ferms en l'articulació del projecte independentista [...] en el camí de crear les condicions per construir un procés democràtic i en la resposta a la repressió i en la defensa ferma dels drets civils i polítics". Abans d'ahir l'esquerra abertzale i Eusko Alkartasuna van instar ETA a declarar la treva i, ara, al comunicat difós a través del vídeo, l'organització "es reafirma en el compromís amb una solució democràtica perquè a través del diàleg i la negociació, els ciutadans bascos puguem decidir el nostre futur de forma lliure i democràtica. Si el govern d'Espanya té voluntat, ETA està disposada a acordar els mínims democràtics necessaris per emprendre el procés democràtic", però en cap moment no es parla literalment de treva o alto el foc.

Solidaritat Catalana ja disposa de les llistes que presentarà a les quatre demarcacions de cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Les encapçalen Joan Laporta (Barcelona), Toni Strubell (Girona), Hèctor López Bofill (Tarragona) i Francesc Xavier Segura (Lleida). López Tena, Uriel Bertran, Isabel Clara-Simó, Anna Arqué i Emili Valdero, entre d'altres acompanyaran Laporta a la llista per Barcelona. Després de la seva ratificació com a cap de la formació, Laporta va qualificar la jornada de primàries d' "històrica" ja que implica "la democràcia en estat pur". També va reiterar l'objectiu principal de SI, que és "proclamar la independència de Catalunya al Parlament", missió per la que la formació treballarà "amb generositat i il·lusió". "Volem un estat que administri tots els nostres recursos". Solidaritat arriba, va dir, per "canviar la situació actual (...) Farem entrar al Parlament el poble de Catalunya, i si guanyem amb una majoria suficient governarem i proclamarem la independència". En cas que no puguin governar, va assegurar que treballaran igualment "assumint el mateix compromís"

Solidaritat Catalana per la Independència celebra aquest dissabte les seves eleccions primàries. Més de 150 candidatures (250 candidats i candidates) es presenten a aquest procés intern del que en sortiran les 4 llistes per a les 4 demarcacions electorals del Principat (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona) de cara a les properes eleccions al Parlament. Un dels principals impulsors de la coalició que pretenia aglutinar tots els partits independentistes sota una mateixa llista, Joan Laporta, assegurava ahir que encara confia en assolir aquesta unitat. Ho va dir en una entrevista a TV3, on va afirmar que se sotmetran "al que diguin els militants". Laporta també va voler recordar que té molt bona relació amb el cap de Reagrupament, Joan Carretero, i que els desacords entre totes dues formacions no són per temes ideològics sinó de confecció de llistes. Per l'expresident del FC Barcelona, Reagrupament hauria d'haver dut a terme unes primàries com les de SI, però ara "ja tenen les llistes fetes".

El set vegades campió del món de trialbici/biketrial, Dani Comas, explica avui mitjançant el lloc web de la Plataforma ProSeleccions el veto que ha patit per part de la Federació Espanyola de Ciclisme -amb el vistiplau de la Federació Catalana-. Fonts espanyoles havien esgrimits motius tècnics per la seva no inclusió a l'equip espanyol per a la disputa del Mundial de la Unió Ciclista Internacional (UCI), que es disputa aquest cap de setmana al Quebec. En Comas ha demostrat avui que el motiu real de la seva exclusió de l'equip és la seva participació oficial representant Catalunya al Mundial organitzat per la Biketrial International Union (BIU), una federació internacional paral·lela i totalment diferent de l'UCI on Catalunya hi té federació pròpia.

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) tanca aquest dissabte 4 de setembre la redacció del seu Programa Marc per a les properes eleccions municipals de 2011, a la trobada organitzada per la CUP de Vic. La cita és a partir de les 10 del matí al Centre Cívic de la Guixa (Sentfores), i la temàtica escollida per a aquesta jornada de treball és l'educació. És el darrer debat del llarg procés d'elaboració del programa marc que clourà amb el programa definitiu amb què es presentarà la CUP a les municipals. La candidatura ha recordat que aquestes jornades "són obertes a qualesvol ciutadà que hi vulgui dir la seva", fet que "consolida l'elaboració del programa" com a plural i participatiu".

Aquesta setmana ha començat a emetre en període de proves Ràdio SOM (perfil al Facebook), a iniciativa d'un empresari de la Junta Executiva del Cercle Català de Negocis (CCN). Segons la nota de premsa, Ràdio SOM vol esdevenir "la ràdio que defensa la nació catalana", i de moment es pot sintonitzar a Barcelona i rodalies al 94.2 de la FM, tot i que anirà ampliant el seu radi de cobertura properament. La seva inauguració oficial serà el proper dijous 9 de setembre, i inicialment emetrà de 6 del matí a 10 del vespre de dilluns a divendres, i de 10 del matí a 4 de la tarda en caps de setmana. Naturalment el discurs econòmic del CCN serà molt present a la nova emissora. Des del CCN es vol que els continguts de Ràdio SOM mostrin "totes aquelles informacions i visions que les ràdios convencionals amaguen sobre la situació de dependència política i econòmica del nostre país, dels beneficis d'un Estat propi, de com assolir-lo, i de com s'haurà d'actuar el dia després de la independència".

Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular de Catalunya (PPC) s'han descartat a l'hora de realitzar futurs pactes a Catalunya després de les properes eleccions al Parlament de Catalunya. El PP no veu possible un pacte amb CiU; així ho creu la seva presidenta Alicia Sánchez-Camacho, que de fet serà la nova candidata a la presidència de la Generalitat. Sánchez-Camacho va assegurar ahir en declaracions a "El Matí de Catalunya Ràdio" que creu que CiU ha agafat un nou rumb independentista amb Artur Mas, que trenca amb l'anterior catalanisme moderat de Jordi Pujol, i que fa que el PP no pugui establir pactes ni puntuals ni estables amb els nacionalistes catalans. Des de CiU també han corroborat que no pactaran amb el PP. El portaveu de CiU al Parlament, Oriol Pujol, va comentar alhora que, al seu entendre, no és viable cap tipus d'acord amb un partit que actua de "forma gairebé malaltissa" contra qualsevol decisió que es pren a favor de l'autogovern o del finançament i les infraestructures de Catalunya.

Les Barrakes de Sentmenat ja tornen a ser aquí, a punt per arrencar aquest divendres 3 la nit. Durant el 3, 4 i 5 de setembre, el pavelló municipal de Can Sorts de Sentmenat (el Vallès Occidental), acollirà els concerts i la festa d'un festival gratuït que ja ha aconseguit fer-se un lloc entre els festivals de música de finals d'estiu. El cartell d'enguany reuneix grups com Eina, Deskarats, The Kluba, Els Amics de les Arts, Sosiego o La Revenge. També hi haurà Festa Flaixbac (dissabte) i Festa Ràdio Sentmenat (diumenge), així com sessions de DJ. Divendres s'enceta tot plegat a les 11 del vespre, per un festival que s'allargarà fins diumenge a mitjanit. A més, tal i com ja es va muntar en l'edició passada, les Barrakes de Sentmenat també aplegaran les diferents parades que les entitats del poble munten per difondre les seves activitats.

El diputat i portaveu del PP al Parlament Europeu, Jaime Mayor Oreja, creu que les treves que va declarar al seu dia la banda armada basca ETA "van cloure amb èxit" perquè "l'autodeterminació és un debat obert a Espanya" i ha passat a ser "un objectiu del programa CiU, PNB, ERC i BNG". Oreja considera que ETA s'ha introduït al debat polític i això "l'anima a insistir en els seus objectius". Jaime Mayor Oreja reiterava així el seu discurs espanyolista, centrat com sempre en la banda ETA. Fa alguns mesos l'eurodiputat del PP ja va relacionar les consultes sobre la independència, que han celebrat més de mig miler de municipis del Principat, amb ETA, de qui deia que n'era "un exemple de la seva força". Poc abans Oreja també s'havia despenjat amb unes polèmiques declaracions on considerava que ETA i Esquerra Republicana eren socis perquè tenien "interessos comuns" i "punts de connexió".

El centenari doctor Moisès Broggi, impulsor del manifest 12 d'abril, no anirà finalment ni a les llistes de Reagrupament ni a les de Solidaritat Catalana (SI), malgrat que fa alguns dies va acceptar tancar la de la demarcació de Barcelona per SI, tot i estar adherit des de fa mesos a Reagrupament. Broggi suposava que Carretero i Laporta havien pactat confeccionar una candidatura unitària independentista de cara a les properes eleccions, però finalment, en no ser així, ha rebutjat participar-hi. Com Heribert Barrera i Oriol Domènec, altres impulsors del manifest 12 d'abril, Broggi ha anunciat que no anirà a la llista de cap candidatura -ni simbòlicament- si no és unitària.

Solidaritat Catalana per la Independència celebra aquest dissabte 4 de setembre les seves eleccions primàries de cara a elegir els candidats que es presentaran a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. En total s'hi han presentat més de 150 candidatures, 80 per la demarcació de Barcelona (entre les que hi ha la de Laporta, Tena i Bertran), una trentena per Girona, unes 25 per Tarragona i més de 20 per Lleida, segons informa directe!cat. Precisament en declaracions a aquest digital, Alfons López Tena ha considerat molt positiu el nombre de candidatures que es presentaran a aquestes primàries, perquè un procés tan important com l'independentista no pot tenir "líders escollits a dit". Tena ha assegurat també que els terminis per a les primàries s'haurien allargat si s'hagués sabut abans que les eleccions serien més tard del 24 d'octubre.

El projecte de decret que impulsa la Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa, que exigeix el coneixement del català als professors que vulguin optar a una nova plaça fixa a les universitats públiques de Catalunya, penja d'un fil. O si més no, ho fa la mateixa exigència de competència lingüística en llengua catalana. I és que l'exigència del nivell C als candidats, tal com va assegurar el conseller Josep Huguet (ERC) que constaria al decret, no agrada ni als mateixos socis de govern, PSC i ICV, ni tampoc a CiU i PP. I naturalment tampoc a C's, que ja ha amenaçat amb un dels seus recursos habituals al "Defensor del Pueblo" si finalment s'aprova. El PSC considera que l'important és "atraure talents" i que l'exigència del nivell C "està desactivat" perquè només cal demanar "un coneixement suficient". Francesc Baltasar, d'ICV, ja va dir fa alguns dies que s'oposava a exigir el nivell C. Una postura similar a la que ha adoptat CiU. Duran i Lleida va assegurar ahir que és "innecessari" exigir el coneixement del català amb una prova perquè "dificulta les realitats existents". Tot amb tot, va admetre que el personal docent "ha de conèixer, i conèixer bé, el català, però és innecessari que se sotmeti a una prova". Oriol Pujol va assegurar al seu torn que el debat "obvia la qüestió més important, la qualitat universitària" tot i que el català "ha d'estar present al món universitari", sempre que la qualitat "sigui la prioritat".

La Universitat Jaume I (UJI) de Castelló ha anunciat que presentarà recurs davant el Tribunal Superior de Justícia valencià, un cop la Generalitat valenciana ha optat per mutilar els seus estatuts abans de la seva publicació, ahir, al Diari Oficial del País Valencià (DOCV). L'article modificat és el 7, que especifica que la llengua pròpia de la UJI és "el valencià, acadèmicament català", i hi afegeix que les llengües oficials de la Universitat són "les que reconeix com a tals l'Estatut" del País Valencià, és a dir, castellà i valencià. Fonts de la UJI ja coneixien les intencions de l'executiu valencià, i ja van advertir a l'administració que recorrerien a la justícia si la Generalitat es negava a deixar la seva normativa tal com s'havia redactat. El rector de la UJI, Vicent Climent, quan prengué possessió del seu càrrec ara fa uns mesos, ja va advertir el president Camps per tal que respectés els estatuts de la universitat i acceptés la unitat de la llengua.