El reconegut científic anglès Stephen Hawking afirma en un nou llibre que no és científicament possible que Déu creés l'univers. Segons els fragments que avui avança el diari The Times, d'aquesta nova publicació, titulada 'The Grand Design', el Big Bang, l'explosió que originà l'univers, fou conseqüència inevitable de les lleis de la física.

Amb aquest nou llibre Hawking rectifica les opinions expressades al llibre 'A brief history of time', en què deia que no hi havia incompatibilitat entre l'existència d'un Déu i la comprensió científica de l'univers. Hawking també rebat les hipòtesis d'Isaac Newton segons les quals l'univers no podia haver sorgit del caos només a partir de les lleis de la natura, sinó que hi hauria hagut d'haver alguna mena d'intervenció divina.

El físic i astrònom anglès opina que l'existència d'altres planetes que giren entorn a altres estrelles que no són el nostre Sol, fet provat empíricament l'any 1992, resten arguments a la creació de l'univers per part d'un Déu. 'Aquest fet fa que les coincidències de les condicions planetàries del nostre sistema, la feliç combinació de distància Terra-Sol i massa solar, siguin molt menys singulars i no tan determinants a l'hora d'esgrimir-les com a prova d'un disseny cuidat (per part de Déu) per al gaudi dels humans', escriu.

El llibre es publicarà al Regne Unit el 9 de setembre, una setmana abans de la vista del Papa en terres britàniques.

Apple ha contraatacat als últims moviments del mercat per impulsar la televisió per internet i ha presentat aquest dimecres una nova versió millorada d'AppleTV, un dispositiu que la companyia va introduir el 2006, però que mai havia tingut èxit. Els nous aparells són més petits i costen 99 dòlars. Per primera vegada, els usuaris podran llogar pel·lícules o sèries, a banda de descarregar els continguts. El model d'Apple permetrà consumir programes, pel·lícules i sèries sense intermediaris. Les dades es transmetran en temps real i en alta definició.

També va presentar una xarxa social integrada amb iTunes 10 i una nova col·lecció d'iPods, amb renovació estètica i de prestacions tècniques.

Apple va aprofitar la presentació d'ahir per explicar les novetats de la nova versió del sistema operatiu iOS 4.2 que estarà disponible també per a l'iPad cap al novembre. Amb aquesta nova versió del sistema operatiu l'iPad incorporarà una aplicació que permetrà la impressió de continguts.

Google ja ofereix la telefonia IP als usuaris del seu servei de correu, Gmail (vídeo). Podran fer trucades internacionals de franc des del seu compte de correu cap a altres ordinadors i fer-ho a baix cost cap a mòbils i telèfons fixes. El mateix servei que ofereix Skype, doncs, el més popular del món amb uns cinc-cents milions d'usuaris.

Fins ara, Google només oferia l'opció de trucar i fer video-xat amb un altre ordinador. De fet, cal instal·lar aquesta aplicació per poder utilitzar el nou servei de telefonia.

El servei Google Voice s'està activant poc a poc i l'empresa diu que en els próxims dies serà a disposició de tots els comptes de correu. Als EUA i el Canadà les trucades seran de franc fins a finals d'any, mentre que fer-ho a d'altres països tindran un cost molt petit per minut.

El gegant californià va presentar Google Voice, ara fa un any i mig, amb la idea central és proposar als usuaris un sol número per a tots els telèfons que tinguin, amb l'objectiu que donin el 'número únic de Google' als seus contactes en lloc de facilitar-los el telèfon de la feina, el de casa i el mòbil (vídeo).

El novembre passat, Google va tornar a sorprendre amb un producte que, de tan innovador, costava de definir. El Google Wave es va intentar descriure com la combinació de fòrums, wikis, correu electrònic i escriptori web en un sol espai. Amb una interfície que recordava la del servidor de correu Gmail, Wave aspirava a ésser justament el successor del correu electrònic. Però, segons aquest apunt recent al bloc oficial de Google, l'aspiració no s'acabarà concretant perquè la companyia californiana ha decidit aturar el projecte i deixar de desenvolupar-lo. El motiu principal és la manca d'usuaris: 'Els internautes no han adoptat Wave com ens hauria agradat'.

Google afegeix a l'apunt que mantindrà la pàgina de Wave activa fins al final de l'any, i que aprofitarà moltes de les tecnologies que s'hi han desenvolupat als altres serveis de l'empresa. De fet, poc després de la posada en marxa de Wave, Google mateix va llançar Buzz, una xarxa social que s'integra al Gmail i que, conceptualment, s'assembla força a l'eina que és a punt de desactivar-se.

Ara fa just una dècada el dissenyador de webs canadenc, Stewart Butterfield, es va empescar un concurs força original: per rememorar els primers passos d'internet, on encara es fabricaven pàgines amb molt poc pes, va proposar de confeccionar webs de menys de 5 kb. El concurs es va convocar anualment fins el 2002, que va deixar de fer-se. Ara, deu anys després del primer, les jornades de disseny web An Event Apart, que es faran a Washington DC el setembre vinent, han agafat el testimoni i proposen als participants de presentar aplicacions web de 10 kb, a tot estirar.

La missió no és gens fàcil, però veient les primeres propostes sorprèn que es puguin encabir tantes coses  en tan poc espai. El termini de presentació d'aplicacions s'acaba el 25 d'agost.

L'iPhone 4, anunciat per Steve Jobs el 7 de juny passat, arriba avui a la majoria de territoris del país. Des de Sant Joan Apple tan sols distribuïa el darrer model del seu telèfon tàctil a Catalunya Nord. A mitjanit la botiga d'Orange del passeig de Gràcia de Barcelona ja ha obert excepcionalment la porta per als qui frisaven per adquirir un mòbil d'aquests. L'iPhone 4 és distribuït al Principat, al País Valencià i a les Illes per Orange, Movistar i Vodafone.

Totes tres operadores, que comencen a anunciar les tarifes i plans de dades per a l'iPhone 4 (ací en teniu resums), han confirmat que disposen de prou unitats per a absorvir la demanda prevista. No hi ha disponible, amb tot, el model de color blanc, que encara no ha arribat al mercat. La companyia de la poma atribueix el retard a la complexitat en la fabricació del dispositiu i assegura que ara com ara no té data per començar a vendre'l.

'Antennagate'

L'iPhone 4, que presenta novetats importants respecte a les versions anteriors (com ara la integració de la interfície en català per defecte), ha anat acompanyat d'una certa polèmica perquè té fallades d'antena. El president d'Apple, Steve Jobs, els va reconèixer el 16 de juliol passat en una conferència de premsa especial dedicada a parlar de l'anomenat 'antennagate'. Per resoldre els problemes de cobertura dels nous iPhone quan s'agafen d'una determinada manera, Apple ofereix gratuïtament unes fundes especials que n'augmenten la recepció.

L'iPhone 4, anunciat per Steve Jobs el 7 de juny passat, arriba divendres a la majoria de territoris del país. Fins ara, Apple només havia distribuït el darrer model del seu telèfon tàctil a Catalunya Nord, des de Sant Joan. Avui a mitjanit, de fet, la botiga d'Orange al passeig de Gràcia de Barcelona obrirà excepcionalment la porta per a les persones més impacients per adquirir un d'aquests mòbils. A més d'Orange, l'iPhone 4 també és distribuït al Principat, el País Valencià i les Illes per les operadores Movistar i Vodafone.

Totes tres operadores, que comencen a anunciar les tarifes i plans de dades per a l'iPhone 4 (ací en teniu resums), han confirmat que disposen de prou unitats per a absorvir la demanda prevista. No hi ha disponible, amb tot, el model de color blanc, que encara no ha arribat al mercat. La companyia de la poma atribueix el retard a la complexitat en la fabricació del dispositiu i assegura que ara com ara no té data per començar a vendre'l.

'Antennagate'

L'iPhone 4, que presenta novetats importants respecte a les versions anteriors (com ara la integració de la interfície en català per defecte), ha anat acompanyat d'una certa polèmica pels problemes d'antena que presenta. El president d'Apple, Steve Jobs, els va reconèixer el 16 de juliol passat en una conferència de premsa especial dedicada a parlar de l'anomenat 'antennagate'. Per resoldre els problemes de cobertura dels nous iPhone quan s'agafen d'una determinada manera, Apple ofereix gratuïtament unes fundes especials que n'augmenten la recepció.

Les grans xarxes socials, com Facebook i Twitter, apleguen centenars de milions d'usuaris de tots els racons del planeta. Això vol dir, doncs, que s'hi difonen apunts i textos escrits en centenars de llengües, més parlades o menys. Per facilitar la intercomprensió Google acaba de llançar una petita extensió del seu navegador Chrome, anomenada Social Translate, que tradueix automàticament els apunts i els comentaris publicats a les principals xarxes socials.

Una vegada integrat al navegador, l'usuari sols ha de marcar la seva llengua habitual a l'apartat d'opcions. Això fet, quan visita Facebook o Twitter, l'extensió connecta amb les eines de traducció automàtica de Google per traduir qualssevol texts a la llengua indicada.

Social Translate únicament funciona amb el navegador Chrome, però a la xarxa hi ha extensions per a alguns navegadors més. Everygain Translator, per exemple, tradueix, amb Firefox, qualsevol pàgina i xarxa social.

Els usuaris d'ordinador de sobretaula d'Apple tenen la possibilitat d'afegir un nou estri al seu equipament informàtic que els permetrà gestionar i controlar la pantalla i el cursor amb els dits d'una mà i sense necessitat de ratolí. De fet, el Magic Trackpad és una tauleta que copia el funcionament de l'espai multitàctil que ja incorporen els portàtils MacBook Pro i que ofereix una generosa gamma de gestos per interactuar amb la pantalla de manera molt intuïtiva.

Es connecta al Mac mitjançant la tecnologia sense fils Bluetooth i es pot utilitzar en comptes del ratolí o de manera complementària.

Apple també ha presentat actualitzacions en les línies d'ordinadors iMac i Mac Pro, i ha anunciat una espectacular pantalla de 27 polzades.

La Ciutat de les Arts i les Ciències (CAC) de València torna a oferir la festa informàtica més important del món. Ja fa una dècada que la Campus Party de la capital valenciana concentra, durant set dies d'estiu, tot d'activitats relacionades amb ciència, disseny, fotografia, música, programació, programari lliure, seguretat informàtica, simulació i vídeo..., sia a base de tallers i conferències (com la del cofundador d'Apple Steve Wozniak, i la de l'expert en robòtica Bob Allen), sia en espais comuns on els tres milers llargs de participants poden compartir experiències amb una connexió de 10 Gb.

Tot i amb això, el nombre d'assistents serà la meitat de l'any passat (sis mil), però no pas per causa de la crisi. S'havia previst d'allotjar la Campus Party en dos espais de la CAC, al museu i a l'Àgora, però fa pocs mesos la Generalitat es va negar a cedir aquest últim edifici per obres i els organitzadors de l'esdeveniment han hagut de retallar dràsticament el nombre d'abonaments.

Malgrat això, les xifres de la Campus Party no paren d'augmentar gràcies a la política d'internacionalització que es va implantar el 2008. Així, doncs, enguany la Campus Party té tres convocatòries paral·leles fora de València: Bogotà (Colòmbia), Mèxic DF (Mèxic) i São Paulo (el Brasil). La més important és la de la capital econòmica del Brasil, que rebrà conferenciants de pes com el 'hacker' Kevin Mitnick i el fundador de les llicències Creative Commons, Lawrence Lessig.

Google vol saber com és un dia a la vida de les persones corrents. Per això convida tothom, avui, a enregistrar durant tot el dia i capturar qualsevol aspecte de la quotidianitat. Les millors propostes videogràfiques arribades a Life in a Day es convertiran, més endavant, en un documental singular i col·laboratiu dirigit per Kevin Macdonald i produït per Ridley Scott, que s'estrenarà al festival de Sundance de l'any vinent.

Si disposeu de càmera, es tracta senzillament de filmar aspectes del vostre dia a dia, ordinaris o extraordinaris: una posta de sol, l'anada a la feina, un partit de futbol de costellada, els primers passos d'un infant, un casament… Es té de temps fins el 31 de juliol per a enviar aquests fragments al canal Life in a Day de YouTube, on quedaran exposats per a la posteritat tant si se seleccionen per al futur film com si no.

Per Google, l'experiència és històrica: 'Cada dia, 6.700 milions de persones veuen el món des del seu punt de vista. Imaginem-nos que hi hagués una manera d'aplegar totes aquestes perspectives i unir-les en una sola història cohesionada d'un dia a la terra'.

Combinant les enormes possibiltats que ofereix l'iPad per a les publicacions en línia i l'auge de les xarxes socials, un grup d'emprenedors nord-americans han llançat aquesta setmana Flipboard (vídeo de presentació), la 'primera revista social del món'. Es basa en una aplicació descarregable de l'App Store que connecta l'iPad als nostres comptes de mitjans socials (Facebook, Twitter...) i presenta la informació que s'hi acumula en format revista i a tota pantalla.

Amb Flipboard, es poden visualitzar a l'iPad ràpidament i de manera visualment força agradable les notícies, les fotografies i els comentaris recents que deixen els amics i les fonts als nostres comptes de les principals xarxes socials.

Fa tot just un any i mig, Google va presentar públicament el seu propi telèfon mòbil, en col·laboració amb el fabricant taiwanès HTC. Basat en el sistema operatiu del cercador californià, l'Android, el Nexus One es va llançar com una alternativa potent a l'iPhone d'Apple. Però, al cap d'un any, i malgrat els problemes detectats en l'última versió de l'iPhone 4, el telèfon de Google es retira del mercat.

A través d'aquest comunicat, Google ha anunciat que deixarà de vendre el telèfon per internet i que les últimes unitats provinents d'HTC es vendran únicament a través de les operadores que el tenen al catàleg, com Vodafone. Sí que es mantindrà el suport oficial.

Així com Apple ha venut aquest últim any un milió d'iPhone, Google només ha aconseguit distribuir 135.000 unitats de Nexus One. De fet, l'empresa californiana no ha amagat que el terminal era concebut més com una base de disseny i experimentació de la plataforma Android que no pas un model per dominar el mercat. En aquest sentit, cal destacar que la fi del Nexus One coincideix amb el millor moment d'Android, introduït cada vegada en més terminals.

El màxim responsable d'Apple, Steve Jobs, ha admès els problemes de recepció del nou iPhone 4 però l'única solució que ha ofert és regalar fundes a tots els usuaris que ho vulguin. Els nous iPhone tenen problemes de cobertura quan s'agafen d'una determinada manera. En principi, la funda evita que es tallin les trucades. En una conferència de premsa a Cupertino, la seu d'Apple a Califòrnia, Jobs ha dit que la recepció de l'antena és un problema comú a tots els mòbils intel·ligents. Ha reconegut, però, que les trucades de l'iPhone 4 es pengen més sovint que les del 3GS. 'És només una de cada cent trucades, però fins i tot aquesta xifra és massa alta per Apple', ha dit Jobs.

'Quan els nostres enginyers miren aquestes dades es fa díficil no admetre que hi ha un problema', ha dit Jobs. El cap executiu d'Apple ha tret ferro però a les crítiques i ha dit que el ressò que ha tingut tot plegat és exagerat. 'No hi ha cap 'antennagate'', ha etzibat Jobs.

Els usuaris han notat problemes de recepció quan s'agafa el telèfon d'una certa manera. Amb la funda, en principi, això no passa. És per això que Apple regalarà la funda a tothom qui ho vulgui. L'altra opció és tornar el mòbil, una opció que ja ofereix AT&T, amb tots els seus telèfons.

Tot i les crítiques d'alguns usuaris, Apple no ha notat massa incidència en les vendes de l'aparell, que continuen sent desorbitades. Des del 23 de juny s'han venut més de 3 milions d'iPhone a tot el món. Apple s'ha gastat cent milions de dòlars per esbrinar què era el què fallava en el nou model d'iPhone.

David Galbraith és un programador de webs escocès intrigat de feia temps per un episodi gens conegut de la xarxa internet: en quin espai físic del CERN de Suïssa l'enginyer anglès Tim Berners-Lee havia ideat, el 1989, la teoria i els codis de la World Wide Web (WWW). Finalment va poder satisfer la intriga en una visita recent a la seu del CERN de Ginebra.

Galbraith va contactar amb Berners-Lee mateix i li va demanar si recordava exactament on s'havia gestat la idea original de la web, tal com la tenim avui. I sembla que va reeixir a localitzar el lloc: unes oficines de l'edifici 31 del complex científic que s’aixeca als afores de Ginebra.

Al bloc de Galbraith es reprodueix la conversa que va mantenir amb Berners-Lee i l'àlbum fotogràfic de la visita al CERN.

El nostre país és pioner en la dedicatòria de noms de carrer a les noves tecnologies. Aprofitant la visita a Tarragona del considerat pare d'internet Vinton Cerf, on va rebre de la Universitat Rovira i Virgili el títol doctor honoris causa, l'ajuntament va inaugurar el 22 de maig de 2000 el primer carrer del món amb el nom d'internet (mapa). Deu anys després, ha estat Berga que, aprofitant una altra visita il·lustre, la del 'guru' del free software Richard Stallman, ha dedicat el primer carrer del món al programari lliure.

Es va inaugurar el dissabte 3 de juliol, en ocasió de les Jornades de Programari Lliure al Berguedà, i és situat on hi ha el Telecentre de Berga.

El secret s'ha descobert. Malgrat que Apple manté un mutisme absolut respecte a la localització exacta de la seva imminent botiga oficial a Barcelona, tot indica que s'instal·larà al centre comercial la Maquinista de Sant Andreu, que enguany es vol remodelar amb l'entrada de grans marques a les seves instal·lacions. Apple tenia emparaulat un local al passeig de Gràcia, a l'antiga seu de Banc Sabadell, però finalment, després de complicades negociacions, ha estat adquirit per Mango. Apple tenia previst obrir l'Apple Store de Barcelona abans de l'estiu, però aquest canvi farà que l'obri probablement al setembre, a la Maquinista.

La web especialitzada en botigues de la casa de la poma Ifo Apple Store, de fet, ja ha trobat l'espai de mil metres quadrats del centre comercial barceloní on s'obrirà la botiga d'Apple, probablement al setembre. Apple, amb tot, continua disposada a trobar un altre emplaçament més singular al centre de Barcelona. Sí que l'ha trobat a València, on sembla que l'empresa de Steve Jobs obrirà botiga per Nadal en un edifici propi.

Apple disposa de gairebé tres-centes botigues a tot el món. A Europa, n'hi ha unes quantes a Alemanya, França, la Gran Bretanya, Itàlia, Occitània i Suïssa. A casa nostra, únicament hi havia fins ara distribuïdors oficials i espais dedicats a Apple dins de grans superfícies com ara la Fnac.

Avui, 1 de juliol, arriba una nova rebaixa de les tarifes de telefonades, trameses de missatges breus (SMS) i de serveis de dades via xarxa mòbil entre els països de la Unió Europea. Des d'avui l'establiment de trucada en itinerància ('roaming') per a parlar des d'un altre país membre amb la nostra operadora pot costar, com a molt, 39 cèntims per minut (sense IVA) i la recepció, 15 cèntims (sense IVA). Els SMS costen 11 cèntims (sense IVA) i la connexió a internet, 80 cèntims per mega descarregada. Alhora, una nova norma de la Comissió Europea limita a 50 euros (sense IVA) el consum màxim de dades en itinerància dels usuaris, per evitar que els arribin factures desorbitades per aquesta causa. Els clients, això sí, podran modificar a l'alça o a la baixa aquest límit i, quan es connectin a internet fora del seu país, rebran un avís de les operadores quan arribin al 80% del límit de facturació que hagin fixat, i si no li donen permís per a superar-lo, l'operadora haurà de tallar l'accés a internet automàticament.

Totes aquestes rebaixes, que des del 2005 sumen una davallada del 73% en les trucades en itinerància i del 60% en els SMS enviats des d'un altre país de la UE, es basen en la normativa de la Comissió per a fixar límits màxims del preu de les trucades, dels missatges i dels serveis de dades entre estats membres. Una normativa, val a dir, que va entrar en vigor el 2007, quan la Comissió es va fixar en les tarifes desmesurades que cobraven les companyies del ram.

Malgrat això, indica un estudi publicat aquesta setmana per la Comissió mateixa, els consumidors no es beneficien d'unes tarifes molt més baixes que les imposades per les normes comunitàries, perquè la competència en el mercat de la itinerància de la UE no és prou forta. De fet, les telefòniques europees sols han acatat la rebaixa de tarifes, però els preus que ofereixen als clients voregen sempre els límits màxims autoritzats, sense diferències substancials a la baixa (comparativa entre operadores, per països).

La competència, doncs, continua essent limitada i els avantatges que hagin pogut obtenir els consumidors s'han esgarrapat a desgrat de les telefòniques, que fins i tot han anat als tribunals per obviar a les disposicions comunitàries. Fa poques setmanes, Orange, Telefónica O2, T-Mobile i Vodafone van perdre la batalla judicial contra les limitacions de preus imposades per la Comissió a les trucades de 'roaming'. Les grans operadores havien interposat un recurs al Tribunal Suprem d'Anglaterra i Gal·les. El Tribunal de Justícia europeu, al qual s'havia traslladat la qüestió, ha acabat donant la raó a la Comissió respecte de la legislació que les obliga des del 2007 a reduir les tarifes de les telefonades fora de zones de cobertura.

Per la Comissió, les normes deixen als operadors prou marge per a oferir tarifes d'itinerància més atractives per sota dels límits reglamentaris. En última instància, la diferència entre les tarifes estatals i en itinerància hauria de tendir a anul·lar-se cap al 2015, amb vista a assolir un mercat digital únic.

Ahir es va inaugurar oficialment a la Ciutat Politècnica de la Innovació el Laboratori Europeu d'Alta Potència en Radiofreqüència del Consorci Espacial Valencià (VSC) i l'Agència Espacial Europea (ESA). És un laboratori coordinat per la Universitat Politècnica de València i la Universitat de València, amb el suport de la Generalitat i l'Ajuntament de València, que fins ara tenia la seu al laboratori ESTEC dels Països Baixos, i que treballa en l'estudi dels materials amb què es fabriquen els components de radiofreqüència embarcats als satèl·lits. Els sistemes de radiofreqüència tenen un paper fonamental en les aplicacions espacials, atès que són imprescindibles per a comunicar-se amb el satèl·lit i per a rebre les dades obtingudes, però també constitueixen el banc de dades dels sistemes globals de telecomunicacions i de navegació.

La nova instal·lació té dues seus, l'una a la Ciutat Politècnica de la Innovació de la UPV i l'altra al campus de Burjassot de la UV, amb el propòsit d'avançar en el modelatge i en la caracterització dels fenòmens indesitjats d'alta potència, que si es produeixen quan el satèl·lit funciona poden arribar a degradar-ne o fins i tot a interrompre'n les funcionalitats. Aquestes investigacions serviran de referència per a definir  normatives i estàndards futurs que haurà de seguir la indústria del sector espacial, la qual enviarà els components a aquest laboratori de referència perquè s'hi posin a prova.

En aquest laboratori, hi treballen mig centenar d'especialistes, una trentena dels quals són investigadors i quinze, tècnics de suport. La inversió dels primers cinc anys serà de més de quinze milions d'euros.

Si ets una d'aquelles persones entusiastes d'Apple, que només admeten treballar amb ordinadors Macintosh, escoltar música amb l'iPod, parlar per telèfon amb l'iPhone i entretenir-se amb l'iPad, tan sols et queda un pas més per a demostrar la fidelitat absoluta a la companyia californana dirigida per Steve Jobs: buscar una parella igual d'apassionada per Apple que tu. Des del començament del mes de juny, a més, és molt més facil de trobar-la.

Sols cal anar a la web Cupidtino (un nom que juga amb Cupido, el déu romà de l'amor, i Cupertino, la ciutat de Silicon Valley on té la seu central Apple) i començar a buscar.

Els impulsors d'aquest portal de cites per a 'macaires' ho tenen clar: 'Els fans de Macintosh i Apple tenen sovint moltes coses en comú, en termes de personalitat, professió creativa, un sentit semblant de l'estil i l'estètica, gust i l'amor per la tecnologia; prou raons fonamentals, en definitiva, perquè dues persones es trobin i s'enamorin'.

De moment s'ha activat en fase de prova i, com no podia ésser d'una altra manera, per a inscriure-s'hi cal fer-ho des d'un aparell d'Apple.